Com comença el dilluns en relació a la seva feina?

Jennifer Areny Vall Banc

​El Diari d'Andorra publica avui una tribuna d'opinió de Jennifer Areny, de Gestió de Persones de Vall Banc, on proposa una reflexió interessant sobre la motivació a la feina.

El pot llegir al: enllaç Diari d'Andorra

 

Com comença el dilluns en relació amb la seva feina?

 

A. Amb resignació. És el que hi ha.

B. Desitjant que arribi el cap de setmana.

C. Amb ganes d’assumir nous reptes.

D. Motivat. Crec en el que faig.

Si la seva resposta ha estat la C o la D, no cal que segueixi llegint aquest article, pot passar pàgina. Però si la seva resposta ha estat la A o la B, el convido que es quedi. És possible que el que explicaré li interessi. I vostè, empresari, també s’hi hauria de quedar si la majoria dels seus empleats han contestat la A o la B, perquè en aquest cas vol dir que no confien en el seu projecte empresarial.

I, sincerament, crec que en alguna cosa ens estem equivocant com a societat si encara segueix aquí. Però com vaig aprendre fa cert temps, deixem de parlar de problemes i enfoquem-nos en solucions, així almenys la seva lectura haurà valgut la pena.

Moltes de les polítiques actuals en recursos humans, sobretot internacionals, són les responsables que creiem que per anar contents a treballar necessitem poder emportar-nos les nostres mascotes a la feina o tenir futbolins a les zones comunes. I això està molt bé si prèviament s’han fet els deures. Però els futbolins per si sols no són la solució. És més, crec que els futbolins estan sobrevalorats perquè, qui vol un futbolí a la feina si un no pot jugar una partida amb els seus companys perquè el cap l’està controlant?

Abans d’implantar polítiques que ens facin més moderns, hem d’establir les bases de la relació perquè sigui sana i fructífera. En primer lloc, hem de començar canviant el terme d’empleat pel de col·laborador. I aquest no ha de ser un simple intercanvi de substantius sinó una autèntica metamorfosi. I, quina és la diferència entre l’un i l’altre? A l’empleat se’l controla, en el col·laborador s’hi confia. L’empleat s’escaqueja, s’absenta del seu lloc de treball i escalfa la cadira en algun moment de la jornada laboral. El col·laborador és productiu, impacta i contribueix al creixement i desenvolupament de la companyia. En segon lloc, les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral ja no són discutibles. Ja no es tracta de les vacances, les reduccions de jornada o els permisos remunerats. Hem de premiar la productivitat, fomentar el treball per objectius i no el presencialisme. Donar autonomia i facilitar la flexibilitat laboral, incentivar les polítiques d’igualtat i un llarg etcètera. Perquè els seus beneficis van molt més enllà. Creen un clima laboral basat en el respecte i la igualtat d’oportunitats, permeten un major desenvolupament personal i professional, redueixen la possibilitat de patir estrès, ansietat o depressió, i un altre llarg etcètera. I, per descomptat, aquestes polítiques són fonamentals per evitar la fuga de talent i atraure aquells que busquen noves oportunitats. Finalment, hem de replantejar l’ordre dels factors perquè en aquest cas sí que altera el producte. Ja no vivim per treballar. Ara treballem per desenvolupar-nos professionalment i participar en projectes reptadors. Col·laborem, cocreem i construïm organitzacions en què tots som responsables de l’empremta que deixarem a futures generacions.

Però si vostè el que vol és canviar definitivament la seva resposta a la pregunta inicial, ha de saber una cosa més. El que fa que algú se senti satisfet i motivat en el seu lloc de treball no és només els diners que rep a final de mes, sinó la percepció que el seu treball té un propòsit, que pertany a una organització de la qual se sent part, en què es valora la seva implicació i es respecta el que fa, sigui el que sigui.

En aquest sentit, crec que hem de replantejar en què es basa l’èxit organitzacional. Perquè són les persones les que formen les empreses. Sense elles no hi hauria ni objectius ni resultats als quals arribar. Som nosaltres els que aixequem cultures, valors, missions, visions i estratègies de negoci. I per això, en gran manera, crec que l’èxit de les nostres organitzacions depèn de tots nosaltres i de les decisions que prenem.

I com deia a l’inici d’aquest article, si encara segueix aquí, és que possiblement tinguem un gran repte per endavant. Així que pensi per un moment. Què hauria contestat a la pregunta del principi si treballés en una empresa com aquesta? I vostè, empresari. Què està disposat a canviar en la seva organització per comptar amb col·laboradors que contestin C o D?

Categories
Recent posts
Notícies relacionades