Criptodivises, 'blockchain' i la descentralització del sistema bancari

juhbg

La inversió s’associa amb grans retorns, però també amb grans riscos

Per entendre que és una criptodivisa (en endavant cripto) començarem explicant què és una moneda o divisa. Lògicament no em refereixo només a la moneda física o bitllet, sinó al seu concepte que podríem definir com: “unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.” Dit d’una altra manera, és quelcom que utilitzem com a mitjà de pagament i unitat de valor per intercanviar béns o avaluar el cost necessari per adquirir-los. Un punt rellevant és que els diners en si no tenen cap valor intrínsec, simplement com a societat ens hem posat d’acord a confiar que intercanviarem béns o serveis a canvi d’una quantitat proporcional al seu valor.

Aquesta definició de divisa és també vàlida per una criptodivisa, ja que es pot utilitzar com a mitjà de pagament o unitat de valoració de béns o serveis, almenys dins la xarxa de persones que confien en aquesta. Així, el que diferencia les criptos de les divises tradicionals és l’ús d’una tecnologia anomenada blockchain. Aquesta els permet funcionar de manera descentralitzada, és a dir, sense que cap institució les emeti, reguli o controli (reguladors), i sense intermediaris que en facilitin les transaccions (bancs). Aquesta tecnologia no és més que una cadena de blocs d’informació encriptats on es recullen totes les transaccions realitzades entre usuaris d’alguna cripto com ara el ja molt conegut Bitcoin, que utilitzarem com a exemple per a la resta de l’explicació.

Aquests blocs de transaccions són el llibre de comptabilitat del Bitcoin, de manera similar a la que els bancs i els seus supervisors fan de garants en les transaccions tradicionals. La diferència, però, és que en aquest cas es tracta d’un sistema descentralitzat: no hi ha cap entitat que s’encarregui de salvaguardar aquesta informació, sinó que cadascun dels usuaris del Bitcoin té una còpia privada de la comptabilitat global de la divisa que actualitza quan s’inclou un nou bloc a la cadena.

Però d’on surten aquests blocs i com ens podem assegurar que totes les còpies privades siguin consistents i fiables? Doncs aquesta és la feina dels “miners”, un col·lectiu d’usuaris que mitjançant un software que s’instal·len al seu ordinador actualitzen el llibre de comptabilitat del Bitcoin produint nous blocs d’informació que s’afegeixen a la cadena de blocs de transaccions anteriors. Quan dues persones fan una transacció amb Bitcoins, emeten el missatge perquè tothom sàpiga que aquesta transacció s’ha dut a terme. Quan se n’han fet unes quantes els miners es posen a treballar per crear el següent bloc de transaccions de la cadena, el primer que el crea rep una compensació econòmica per aconseguir-ho i en aquell moment aquell bloc passa a formar part del blockchain del Bitcoin i tothom actualitza el seu llibre de comptabilitat privat.

El sistema de xifrat que s’utilitza té un component aleatori que fa que sigui materialment impossible de corrompre; quan arriba el moment d’escriure el següent bloc, tots els miners es posen a treballar a la vegada per obtenir la recompensa, però el qui finalment l’escriu depèn de l’atzar. Aquesta imprevisibilitat provoca que encara que un miner planegi introduir una transacció fraudulenta, les possibilitats que sigui el seu bloc el que entri a la xarxa és pràcticament nul·la. A més, un bloc no es dona per vàlid fins que després d’aquest no se n’ha produït uns quants de més consistents amb les transaccions del primer, de manera que encara que un miner malintencionat tingués sort i inclogués una transacció falsa, el següent descobriria la incoherència i la corregiria immediatament.

L’ús del blockchain va més enllà de les criptos i com a registre descentralitzat d’informació es pot utilitzar per garantir tot tipus de transaccions o intercanvi segur d’informació. En el sector financer o mercantil en general es pot utilitzar per substituir intermediaris quan el canvi de titularitat és operativament complex o bé quan les transaccions necessiten un notari, ja que el blockchain és precisament un registre de transaccions. Una altra aplicació interessant és l’emmagatzematge d’informació confidencial personal com ara passaports o registres mèdics, de manera que de forma segura es pugui compartir aquesta informació amb agents de duanes o el metge especialista sense que necessàriament ells tinguin la nostra informació emmagatzemada als seus sistemes.

Un cop explicat el funcionament del Bitcoin i el blockchain, queda la pregunta que més gent espera resoldre: és una bona oportunitat d’inversió? El Bitcoin i les criptos en general són, com ja hem dit, una divisa. Com a tal, el seu valor depèn sobretot de la confiança que altres individus l’acceptaran com a moneda de canvi, i com a actiu financer el seu preu es mou per l’oferta i la demanda. Tot i que sembla que les criptos han vingut per quedar-se, actualment existeixen més de 5.000 criptos diferents, així que fins i tot si creiem que seguiran existint també hem d’encertar quina serà la “guanyadora”. Hi ha diferències en les implementacions que poden afavorir unes sobre d’altres; l’Ether per, exemple, es caracteritza per facilitar el que es coneix com a smart contracts (contractes automàtics), Litecoin és una altra alternativa que requereix menys potència informàtica per funcionar, i la llista segueix...

Però la pregunta era si invertim en Bitcoin... Doncs com hem vist en l’últim paràgraf, estem parlant d’un actiu financer que té tota la complexitat d’una divisa més una capa addicional de complexitat d’una nova tecnologia. La inversió en noves tecnologies s’associa amb grans retorns, però també amb grans riscos. En general, quan construïm una cartera busquem actius amb una esperança positiva com ara una companyia amb guanys estables, barreres d’entrada, creixement, etc. Una divisa no té un retorn esperat, sinó que es mou per canvis de confiança o de polítiques monetàries sovint molt difícil de preveure, per això encara que pot ser una part del risc d’una cartera però no hauria de ser el catalitzador principal del retorn. Així que, malgrat que l’atzar ha fet ric alguns afortunats, sempre recomanem una construcció de carteres professional.

Enllaç directe al Diari d'Andorra