És el teletreball una eina fiscal?

tax wealth management inversions fiscalitat andorra viure a andorra

Avui tinc la sort de presentar-vos la meva secció. Quan em van preguntar de tenir una entrada mensual al Diari d’Andorra, vaig pensar: “Per què no?” M’agradaria crear un espai en què puguem intercanviar inquietuds, dubtes i comentaris sobre temes d’actualitat que tinguin un vessant fiscal. Amb aquest fi ho podem fer en els comentaris de cada article o, si preferiu, us deixo el meu correu perquè, sense cap problema, pugueu adreçar-vos a mi: l.camprubi@vallbanc.ad.

Arran de la crisi sanitària que estem vivint i la conseqüent adaptació a la nova normalitat, alguns experts prediuen que la modalitat del treball a distància ha arribat per quedar-se.

La Universitat d’Stanford, en un estudi realitzat a 16.000 empleats, va concloure que la realització de teletreball va augmentar el rendiment i la productivitat dels empleats en un 13%.

La dinàmica en els anys passats ja augurava un increment d’alternatives per part de les empreses amb relació al teletreball, la flexibilitat horària i la conciliació amb la vida personal. No obstant, la crisi de la Covid-19 ho ha accelerat, actuant com un catalitzador positiu.

Actualment ens trobem en un context en el qual les empreses s’han adonat que hi ha altres alternatives per portar a terme el dia a dia empresarial. Alternatives que, a banda de la satisfacció generalitzada dels treballadors, poden arribar a reduir considerablement els costos aconseguint un bon resultat: celebracions de consells d’administració a distància, treball a distància, reunions mitjançant videotrucades, etcètera.

I davant d’aquesta situació, sorgeix el gran dubte. Pot tenir aquesta nova normalitat implicacions fiscals? Anem a analitzar-ho.

La residència fiscal va lligada a les circumstàncies personals i econòmiques de les persones, així que es possible que, si a conseqüència del treball a distància hi ha la possibilitat de mobilitat geogràfica, s’estigui canviant el punt de connexió per residir fiscalment en un país o en un altre. Com sabem, el criteri dels 183 dies no és l’únic a considerar. No obstant això, si a una persona li manquen els vincles personals i econòmics amb un país i l’únic que l’uneix és el treball, podria arribar a ser tractat com a no resident en el referit país i passar a ser resident fiscal en el país des del qual teletreballa.

En aquest punt seria important estudiar el que preveuen els convenis per evitar la doble imposició entre ambdós països, però no ens oblidem que el possible canvi de país de residència fiscal tindria impacte també en el sistema de retencions en el moment de cobrar la nòmina.

Com veieu, s’obre un horitzó infinit de possibilitats per a milers de persones que es troben en aquesta situació. L’actual crisi sanitària està donant eines que, gràcies a la globalització econòmica, a la transformació digital i a la mobilitat geogràfica, poden ajudar a  optimitzar la situació fiscal mitjançant una bona planificació patrimonial de la mà d’un bon expert professional.