L'aversió a les pèrdues

aversió a les pèrdues finances gestió de patrimonis wealth management vall banc andorra

L'economia conductual és la branca de l'economia especialitzada en l'estudi del comportament dels individus i permet aclarir allò que motiva les decisions dels inversors. Això possibilita explicar com les emocions interfereixen en les seves decisions i especifica els vicis dels raonaments més freqüents.

 

En l'anterior post vam parlar sobre l'aversió al risc, que al costat del de les pèrdues són la base fonamental per a comprendre els comportaments que tenim a l'hora d'invertir els nostres diners. La tendència a comportar-se de manera diferent quan estem en pèrdua o en benefici és tan aguda que les observacions empíriques realitzades destaquen que l'aversió a les pèrdues, generen més de dues vegades d'insatisfacció en comparació amb l'alegria obtinguda per l'obtenció de beneficis.

destacat post 2

Aquesta por a perdre intensifica la tendència a conservar aquelles inversions en què estem perdent, ja que si venem un títol amb minusvàlua per comprar un altre i recuperem la pèrdua generada, sentim només la meitat de la decepció causada per la pèrdua sobre el primer títol. Per exemple, una minusvàlua de 100 euros seguida d'una plusvàlua de 100 euros aconseguida per un altre títol, no equival a un resultat nul, sinó a una pèrdua psicològica de 50 euros. Aquest efecte s'ha demostrat tant si venem una acció per comprar una altra, com si mantenim la mateixa acció i és aquesta la que es recupera.

 

El comportament diferenciat que fem entre els títols en beneficis i aquells que estan en pèrdues, i a què la literatura financera fa referència sota el nom d'efecte disposició, està comprovat a gran escala no només entre inversors particulars, sinó també entre aquells professionals del món de la inversió. Però ja en parlarem més endavant i amb més detall d'aquest tipus concret de biaix.

Aquest efecte de disposició és un biaix extraordinàriament perjudicial per a l'inversor, i que ha de mantenir a ratlla si no vol prendre decisions precipitades. En el període estudiat, els 10.000 inversors haurien augmentat els seus resultats un 3,4% per any de mitjana si haguessin venut els títols que van conservar i mantingut els títols que van vendre. Tot a l'inrevés del que realment es va fer.

Post2 destacat2 cat

Les conseqüències pràctiques de l'aversió a les pèrdues i caure en l'efecte disposició és que es poden conservar gairebé indefinidament aquelles inversions en què estem perdent, sense creure de veritat en el seu potencial de recuperació. El curiós del cas és que ja no creiem en això però, tot i així, seguim mantenint almenys la confiança ... i les accions !!. L'altre aspecte rellevant que emana d'aquest biaix és que ens neguem a invertir en inversions arriscades, encara que la perspectiva de beneficis sigui clarament positiva, només perquè hi ha possibilitats de perdre, de manera que som capaços de rebutjar una inversió amb un 50% de probabilitat de guanyar 100 i un 50% de probabilitats de perdre 60 tot i que la perspectiva de beneficis sigui de 20.

 

'Qualsevol cosa per no acabar en números vermells !!