A l’ull del tifó?

Peiodic sheila Toledo

Avui Sheila Toledo, analista financera i operadora de mercats financers a Vall Banc, publica un article  al Periòdic d'Andorra on analitza el comporatment dels mercats aquest darrer mes i anticipa possibles perspectives.

 

La nova soca Delta de la Covid-19 està fent estralls, alentint la recuperació econòmica en l’àmbit global. El sector més sensible als seus efectes, el terciari, es manté en suspens, ja que es veu fortament afectat per la disminució de la despesa dels consumidors amb les contínues restriccions. Però, no només és el sector terciari l’afectat, la indústria i la manufactura també segueixen la seva pròpia creuada, immersos en colls d’ampolla incapaços de proveir-se dels materials necessaris per poder fer front a la forta demanda. Tot indica que podríem estar ja a la perifèria de l’huracà, donant voltes sobre una economia en recuperació, reprenent el camí al creixement, però, aquesta encara és incerta.


En aquest sentit l’indicador macroeconòmic (PMI compost) d’agost per als EU mostrava aquesta reducció de l’activitat empresarial, disminuint cada mes des que va assolir un rècord de 68,7 al maig. Les vendes al detall també van decebre cedint un 1,1%, encara que excloent els automòbils aquesta caiguda fos menys pronunciada (0,4%), el fort motor econòmic, el consum, està sent colpejat per les noves restriccions de la Delta. En la banda oposada tenim el mercat laboral, amb contínues reduccions de sol•licituds per desocupació, l’escassetat de mà d’obra i la fi imminent dels beneficis per desocupació haurien d’impulsar la seva millora des de l’actual mínim des de març de 2020, fins al 5,2 % per a finals d’any. Si bé el mercat laboral continua millorant, els colls d’ampolla i la nova soca Delta alenteixen el creixement i després d’una revisió que deixava el PIB al 6,6% anualitzat en el 2T, ara les estimacions són encara menys positives cedint al 5,5% per al 3T.


Creuant l’atlàntic, l’activitat empresarial de la zona euro es mantenia forta. Tot i que els indicadors de salut econòmica i confiança mostraven també senyals d’esgotament, com feien els seus homòlegs americans, encara es mantenen a prop de màxims de 15 anys. Alemanya segueix navegant contra corrent, els fabricants d’automòbils continuen amb la interrupció de la producció per l’escassetat de subministrament de semiconductors i el problema és tan agut que la producció industrial està actualment més deprimida a Alemanya que a la resta d’Europa. No obstant, les previsions són optimistes de cara a l’últim trimestre de l’any i 2022, quan els colls d’ampolla es vagin diluint, podent tancar l’any amb un creixement prop del 3.5%. Pel costat de l’ocupació, en el bloc de les 19 nacions la taxa d’atur se situaria en el 7,6% a l’agost.
A Espanya el nombre de turistes nacionals va superar al juliol les xifres prèvies a la pandèmia de Covid19, amb pujades majors del 100% respecte a l’estiu de 2020 en alguns municipis. En canvi, les dades de viatgers internacionals, tot i que han registrat increments notables en totes les regions, (268% a Madrid i un 223% a Balears), segueixen lluny de les anteriors a l’aparició de la Covid. La nova soca Delta redueix les expectatives de creixement per als països més dependents del sector terciari de manera que per a Espanya s’estima un PIB per al tercer trimestre del + 2,7% enfront de l’anterior + 3%.


Els mateixos problemes de producció i serveis estarien minvant la capacitat de la Xina per liderar el creixement mundial. I és que tot i que l’economia va recuperar els nivells de creixement previs a la pandèmia, aquesta s’està desaccelerant amb l’increment de costos i els colls d’ampolla. Les noves restriccions per Covid així com les inundacions, que van paralitzar certes regions de país, han portat a forts descensos tant en el creixement de la producció (6,4% interanual vs 8,3% anterior) com en el de les vendes al detall (9,5% vs 12,1 de juny). El que ha obligat al banc central de la Xina a incrementar el suport financer a les petites i mitjanes empreses. En aquest sentit i com succeeix en les grans economies es redueixen les seves previsions de creixement de cara al 3t, estimat ara en + 0,9% t / t enfront de l’anterior + 1,2%.
Quin serà el proper moviment dels bancs centrals? Tot i ser testimonis d’un creixement per sota del qual s’esperava als EU, en les últimes minutes de la FED les autoritats es van mostrar menys complaents, revelant plans de retallades d’estímuls monetaris. 


El ritme de compres de bons podria començar a reduir-se abans de final d’any, mentre que la primera pujada de tipus no s’espera fins a 2023. En les actes de l’última reunió del BCE es van observar discrepàncies sobre l’orientació a futur de la seva política monetària, davant un repunt de la inflació al costat d’una caiguda de la producció industrial a les tres majors economies de la zona de l’euro (Alemanya, França, Itàlia). Per primera vegada en 18 anys, el BCE no pujaria els tipus d’interès fins i tot encara que la inflació superés l’objectiu del 2% de forma puntual. No s’esperen canvis en la seva política per a aquest any.

Navegant per càlides aigües
En aquesta segona publicació de resultats empresarials els inversors van ser sorpresos positivament. Als EU les vendes de les empreses del S&P 500 van aconseguir un nou rècord, aquestes es van alçar un 29% mentre que els marges de benefici es disparaven un 93,6%. 
Aquests positius resultats sumats als últims comentaris de Powell en el simposi de Jackson Hole, sobre un tapering molt més gradual del que s’esperava, va portar al repunt del mercat alcista més ràpid des de la Segona Guerra Mundial (354 dies) per a l’índex S & P 500, el qual s’ha duplicat des del nivell mínim de 2.237,40 durant la pandèmia de Covid (més 50 màxims des de principis d’any). També positius resultats a Europa, els guanys mitjans de STOXX 600 es van situar molt per sobre del seu homòleg americà augmentant un 258%, si bé les vendes es van mantenir en línia a les americanes. Materials, industrials, financeres i comunicació lideraven els resultats en ambdós costats de l’Atlàntic. No obstant això, els índexs europeus, més castigats per la pandèmia, s’alçaven un 2% de mitjana al mes, una mica per sota de la dels americans 3%.


Xina continuava amb la seva batalla particular, les majors regulacions, les tumultuoses relacions comercials (sobretot amb els EU) i l’alentiment del seu creixement portava a les borses a tancar el seu tercer mes consecutiu en números vermells (-0.12%). En contra la resta de grans emergents prenien el relleu, Índia recuperant-se de l’última onada recuperava més del 9%, mentre que Rússia es beneficiava de l’alça del preu de les comodities i sumava un 4%.


En conseqüència a la continuïtat de les polítiques monetàries acomodatícies per part de la FED, el dòlar es depreciava fins a nivells de 1.18 després d’haver servit d’actiu refugi durant gran part del mes quan va tocar màxims no vistos des de l’octubre del 2020. Al seu torn, es produïa una relaxació de les corbes, el rendiment del 10 yr americà cedia al 1.30% des de 1.36%, arrossegant la corba europea 6 pb, el Bund tancava l’agost al -0.40%. 


Actualment naveguem en aigües càlides de bonança, han cessat els vents i les pluges, fins i tot el cel s’ha aclarit i brilla el sol. No obstant això, la nova soca Delta que està minvant el consum, i els problemes de producció i transport estan alentint la recuperació econòmica en l’ambit global. Mariners atents als senyals, el que podríem considerar navegar en aigües càlides i calmades ens podrien confondre amb l’ull del tifó.

Categories
Recent posts
Notícies relacionades