Planificació successòria: decidint el futur

Planificació succesoria wealth management herencia vall banc

Quan parlem de planificació successòria és molt probable que a tots ens vingui a la ment el nostre patrimoni. I està bé que sigui així, ja que la planificació successòria comporta una part molt important de la planificació patrimonial quant al futur dels nostres béns i drets.

Al mateix temps, convé ser conscients que també és cert que en moltes ocasions, i de manera inseparablement relacionada, la successió comporta una altra part no menys important de planificació personal pel que fa al futur de persones concretes i, en molts casos, de les relacions que es poden generar entre elles.

En parlar de planificació des de qualsevol d'aquestes perspectives, cal recordar les paraules del prestigiós consultor i professor de management, Peter Drucker, quan deia que "planificar no és pensar avui en les decisions que prendrem en el futur, sinó pensar en el futur de les decisions preses avui".

Aplicar aquesta idea a la planificació successòria suposa, en primer lloc, aturar-se a pensar avui què passarà amb tot allò que ens importa en el futur, quan ja no hi siguem per veure-ho ni per decidir-ho. I, en segon lloc i com a conseqüència d'aquesta reflexió, suposa prendre avui totes aquelles decisions que permeten que aquest futur sigui com més semblant possible a com desitgem.

Pensem que no ens equivoquem quan diem que la planificació successòria, per la seva rellevància i transcendència, és quelcom que no és ni fàcil ni còmode d'escometre per a moltes persones. I no ho és, entre altres raons, per qüestions legals i emocionals.

Pel que fa a les qüestions legals, planificar la nostra successió implica, en primer lloc, saber quins són els límits i les condicions que l'ordenament jurídic ens imposa per fer-ho.

En funció de quina sigui la normativa civil aplicable a cadascun de nosaltres, sobre la base fonamentalment de la nostra nacionalitat i residència, pot ser que tinguem més o menys llibertat a l'hora de deixar els nostres béns i drets a unes persones o unes altres.

Això és així perquè, habitualment, l'ordenament jurídic atorga la condició d'hereus legals a persones properes a nosaltres (fills, pares, cònjuge) que, com a resultat d'això i llevat de circumstàncies molt especials, tenen dret a heretar una part concreta del nostre patrimoni.

Després de conèixer l'abast de la nostra llibertat legal per decidir sobre la destinació del nostre patrimoni en el futur, així com les conseqüències de no exercir-la, si escau, en segon lloc haurem de procedir a emmarcar la nostra voluntat dins d'aquesta llibertat en forma de decisions recollides, fonamentalment, a través d'un testament.

En aquest punt s'hi afegeix un altre element legal que implica una dificultat afegida, ja que a l'hora de decidir com volem repartir els nostres béns és molt necessari tenir en compte quin serà l'impacte fiscal d'aquest repartiment i mirar d'optimitzar-lo.

No obstant això, com dèiem anteriorment, no són només les qüestions legals les que fan que aquesta no sigui una tasca fàcil ni còmoda per a moltes persones, sinó també les qüestions emocionals que planen sobre la planificació successòria.

El mer fet de pensar en aquell moment en què ja no hi serem és una cosa que, amb caràcter general, a moltes persones ens costa. I ens costa perquè, òbviament, no és quelcom que ens produeixi alegria i d'aquesta manera, en no pensar-ho, ens evitem certa dosi de patiment.

De la mateixa manera, són moltes les emocions que se'ns generen quan ens posem a pensar en les persones importants per a nosaltres, en les seves circumstàncies, en les seves necessitats, en el seu futur, en la seva relació amb nosaltres en el passat... i en com ens agradaria poder ajudar-les, o no, quan no hi siguem.

A més, quan hi ha diverses persones involucrades, la necessitat de sentir que prenem decisions justes és una cosa que introdueix encara més pressió sobre les decisions a prendre.

Igualment, poden ser moltes les emocions que ens envaeixen en pensar en els nostres béns i drets, en els esforços dedicats per obtenir-los, en les dificultats superades en el camí i, molt probablement, en l'elevada càrrega de records associada a molts d'ells.

Tot l'anterior fa que la planificació successòria sigui una qüestió especialment rellevant en la qual, com passa a l'hora de gestionar el nostre patrimoni en vida, cal comptar amb la col·laboració d'assessors professionals que ens ajudin amb totes les qüestions legals implicades i, naturalment, amb les financeres, així com, sempre que sigui possible, també amb les emocionals.

Per acabar, pensem que és important assenyalar que en matèria de planificació successòria aplica allò de "mai no és tard quan arriba", si encara no hem començat. I, d'altra banda, convé tenir present que mai no és aviat per fer-ho, per més que ens sentim molt joves i sans.