TAX TIPS: Habitatge a Espanya: és discriminatòria la llei per als andorrans?

Tax tips Vall Banc habitatge a Espanya

​El Diari d'Andorra publica avui la secció mensual Tax Tips de Laura Camprubí, responsable de Tax & Wealth de Vall Banc, en la que avui explica situacions fiscals aplicades a les segones residències a Espanya que poden considerar-se discriminatòries.

Habitatge a Espanya: és discriminatòria la llei per als andorrans?

Són molts els residents a Andorra que tenen una segona residència a Espanya, ja sigui per llogar-la o per poder disposar d'ella en determinants moments de l'any. En aquest sentit, en el present article tractarem si el fet de disposar d'un habitatge a Espanya porta associada alguna fiscalitat i les diferents situacions de discriminació amb les quals ens trobem. En el cas que es disposi d'un habitatge a Espanya, únicament com a segona residència, s'ha de tenir present que s'haurà de tributar per l'impost sobre la renda de no residents (d'ara endavant, IRNR) a Espanya, mitjançant el mecanisme de la imputació de rendes. El rendiment a declarar serà la quantitat resultant d'aplicar al valor cadastral de l'immoble (el qual figura al rebut de l'IBI), amb caràcter general, un 2%.

En el cas que es sigui propietari d'un habitatge a Espanya per llogar-lo i obtenir-ne un rendiment, hem de tenir present que el rendiment a declarar serà l'import íntegre que es rebi de l'arrendatari, sense la possibilitat de deduir cap despesa.

S'ha de considerar que el fet que Andorra no sigui un estat membre de la Unió Europea ens penalitza en aquest sentit, ja que els no residents a Espanya residents en un Estat membre, per determinar la renda íntegra per la qual s'ha de tributar a Espanya, podran deduir totes aquelles despeses relacionades directament amb l'obtenció de la renda immobiliària.

També s'ha de considerar que els residents a Andorra estaran subjectes a un tipus de gravamen del 24% sobre les rendes obtingudes pel lloguer de l'immoble, mentre que el tipus de gravamen aplicable als residents d'un Estat membre serà del 19%.

Per últim, a un resident fiscal a Andorra que obtingui rendes immobiliàries a Espanya, les quals provinguin d'un lloguer d'habitatge habitual, tampoc se li permetrà aplicar la reducció del 60% sobre el rendiment net positiu, establerta en l'IRPF per a residents que lloguen habitatges per a ús permanent.

Queda palès que totes aquestes diferències podrien portar a situacions discriminatòries pel sol fet de residir en un país o en un altre. En aquest sentit, ja es va pronunciar la Comissió Europea l'any 2008, establint en el seu dictamen que el fet de no permetre la deducció de despeses als no residents fiscals a Espanya vulnerava, entre d'altres, l'article 56 (actual 63) del TFUE, el qual prohibeix totes les restriccions als moviments de capitals entre estats membres i entre estats membres i països tercers.

Després d'aquest dictamen, el legislador espanyol va modificar la norma deixant de discriminar els residents fiscals a països membres de la Unió Europea, però a dia d'avui segueix discriminant els extracomunitaris, entre els quals ens trobem els residents fiscals a Andorra, que lloguen els seus immobles a Espanya, no donant la possibilitat de deduir despeses i aplicant un tipus de gravamen molt superior.

Aquesta absurda discriminació que ens trobem en l'IRNR és molt similar a la discriminació que sofríem els no residents fiscals a Espanya en l'impost sobre successions i donacions (ISD), fins que el 2014 el legislador espanyol es va veure obligat a modificar la norma que establia que els no residents havien de tributar per la normativa estatal sense tenir la possibilitat d'aplicar els importants beneficis fiscals aprovats per les diferents comunitats autònomes.

És molt evident que la normativa de l'IRNR que obliga els extracomunitaris que lloguen immobles a Espanya a pagar molt més que els residents o els no residents comunitaris, vulnera el dret de la Unió Europea i, concretament, l'article 63 del TFUE. Aquesta discriminació suposa una clara restricció a la lliure circulació de capitals, ja que estem davant de contribuents en situacions comparables, sense que existeixi cap justificació per a un tractament fiscal tan diferent.

No obstant, com sempre, ens tocarà esperar. Esperar que Espanya vulgui, o no li quedi un altre remei, que modificar una altra norma tributària injusta i discriminatòria.

Categories
Recent posts
Notícies relacionades